L’home comú de Philip Larkin

Els versos de Philip Larkin (1922-1985) representen un autoretrat càustic, descarnat i lúcid, a banda d’una mirada implacable de la societat anglesa de postguerra, tal i com demostra “Finestrals”, l’últim dels seus poemaris que podem llegir en versió de Marcel Riera.…

Vides petites, coses vistes

En la millor tradició de la narrativa nord-americana, James Salter retrata un editor que coneix el glamur, conquestes amoroses i l’ofensa de les derrotes. “Això és tot” és un àlbum de personatges, històries i inesborrables imatges.   Hi hagué un…

Les lliçons de Lampedusa

Junt a uns minuciosos retrats i la Sicília recreada en “El Gattopardo” —excel·lent la traducció de Pau Vidal—, Lampedusa (1896-1957) fou un gran lector tal i com demostrà amb “Shakespeare”.   Els preceptes i lleis que s’apliquen a la literatura…

Les vides de Philip Roth

Acaba d’anunciar que deixa d’escriure i que no concedirà més entrevistes, com si es tractara d’un personatge d’”Elegia”  —una narració en què es reflexiona sobre la vellesa, la memòria i la mort—. Una bona ocasió per recórrer part de l’obra…

Mapes i lectures en Gabriel Ferrater

Lector i gran crític, Gabriel Ferrater demostra en “Tres prosistes“, dedicat a Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla, com traçar les línies més importants d’una obra i la xarxa de connexions. Intel·ligència i seducció.   Una aura de clandestinitat…