Eludir i inventar els noms

L’escriptor francés Philippe Claudel (1962) relata amb “L’informe de Brodeck” la desconfiança i la ira que desferma l’arribada d’un estrany, un ser bondadós i visionari, a una població de frontera que no ha tancat les ferides ocasionades per la Segona Guerra Mundial.

 

Philippe Claudel
L’informe de Brodeck
Trad. Lourdes Bigorra
La Magrana 2008

“La veritat pot tallar les mans i deixar unes clivelles amb les quals ja no es pot viure, i la major part de nosaltres, el que vol és viure”. En la narrativa de Philippe Claudel hi ha una pugna entre la necessitat d’obtindre respostes o bé l’imperatiu d’esborrar qualsevol rastre que ens obligue a tornar a un passat tortuós. Encerclats dels grans conflictes bèl·lics del segle XX, els protagonistes d’aquestes novel·les no poden escapar de la tragèdia personal —el gust pastós i agre de la culpa—, la impossibilitat d’encaixar en un món sotmés a les convulsions i a la devastació de la història. En espais i ciutats sense nom, enmig de guerres que no s’esmenten —però fàcilment identificables—, l’autor situa uns personatges que la societat jutja de forma hostil per haver desempolsegat uns episodis que ningú desitja veure de nou sobre la taula. L’escriptura de Philippe Claudel travessa cràters, trinxeres, drames i desolació que ha provocat “el ventre podrit d’Europa”, debats morals i enigmes hereus del Simenon que se submergeix en les fondàries —sovint inexplicables— del ser humà.

L’assassinat d’una xiqueta en una petita població en la Primera Guerra Mundial és el nucli de Les ànimes grises (2004), una narració amb què Philippe Claudel irrompé en l’exclusivista mercat de les lletres franceses. Entre lliteres que transporten cossos mutilats, l’udol dels canons i el color ataronjat dels bombardejos a la nit, un policia ha d’esbrinar un cas que sembla irrellevant enmig d’una carnisseria sense aturador. Però la trama de seguida desplega una sèrie de connexions que ens porten a les pors, les misèries i la crueltat d’aquells que viuen en la reraguarda del front. Silencis i opacitats que, quan se’ls ha trencat el vel que els protegia, accentuen l’angoixa del protagonista amb cadascun dels interrogants que resol. Una prosa esquemàtica, eixuta —vulnerable a la tensió—, puntejada també de matisos i relleus i que es redueix al minimalisme extrem en La néta del senyor Lihn (2006). En aquesta breu narració un home vell, refugiat d’una guerra a Àsia —Vietnam, Indoxina, o per extensió qualsevol massacre—, és desembarcat en un port occidental i, en un ambient on tot li és amenaçador, tractarà de no caure en la desesperança. L’amistat i l’amor esdevenen una al·legoria, un conte que fluctua entre la realitat adversa i la imaginació fràgil i espantadissa.

Philippe Claudel
Les ànimes grises
Trad. Anna Casassas
La Magrana 2010

Fidel a aquest recurs, Philippe Claudel converteix l’omissió —i la reinvenció— de noms i de fets històrics en una part indestriable i nuclear de la seua narrativa. Un indefinit territori de frontera amb Alemanya, llengües i dialectes entrellaçats, i un narrador jueu que ha tornat —com en Una làpida en Via Mazzini de Giorgio Bassani— quan ja tots el donaven per mort, són els punts de partida de L’informe de Brodeck. Una novel·la que, si de cas, reforça encara més l’estil al·lusiu en aquesta ocasió per l’absència d’unes paraules —alemanys, jueus, Holocaust— que en subratllen el valor simbòlic. Però L’informe de Brodeck és, sota l’aparença d’una investigació per tal de reconstruir un linxament, un relat d’àngels —ben pocs— i de dimonis, de personatges en guàrdia davant la presència de l’Anderer: un dibuixant excèntric i juganer, vestit de forma anacrònica i amb costums delicats —acompanyat d’un ase i un cavall als quals parla de vosté—, que un dia decideix instal·lar-se al poble. Un intrús que desconcerta uns habitants que, acabada la Segona Guerra Mundial, l’únic que pretenen és deixar que l’oblit s’estenga per cada racó i cada casa. L’arribada de l’estrany és motiu de recel, com si la seua curiositat poguera posar al descobert uns actes que ara tots voldrien veure soterrats.

Philippe Claudel retrata una població que no ha aconseguit domesticar encara els fantasmes i les actituds mesquines d’una guerra “que havia fet proliferar els gèrmens del mal” en cada individu. Aquesta onada d’expectació i de sorpresa per la inesperada aparició de l’Anderer es transforma, a poc a poc, en desconfiança i aversió per part d’una gent que interpreta tot allò que no comprén com un perill. L’espina dorsal de L’informe de Brodeck és un examen inclement de la massa quan actua —sobretot davant qui és diferent— amb els instints desfermats. Com la Nit dels Vidres Trencats que relata el protagonista —i de la qual se salvà per ben poc—, descrita a través d’una terminologia ben propera a la que feia servir Elias Canetti: uns moviments autònoms, imprevisibles, forces que semblen inofensives fins que els grups dispersos es concentren com un exèrcit i actuen encegats, àvids de crims i de destrucció.

Philippe Claudel
La néta del senyor Linh
Trad. Lourdes Bigorra
La Magrana 2011

Mentre Brodeck redacta les impressions que constituiran el fons de l’informe —un crim del qual s’han d’amagar els aspectes més evidents—, els salts en el temps de la narració són constants, i les imatges de la seua biografia s’entrecreuen amb els fets que trasbalsen la petita població de frontera: “les paraules em vénen al cervell com les llimadures cap a un imant”. I en el centre d’aquesta espiral opressiva, la deportació del protagonista al camp de concentració, que colpeja sense descans ni domini la seua ment —on ressonen els testimonis de Primo Levi i Paul Celan—, tenallada per la mala consciència d’haver sobreviscut: “som una mena de nafres que mai no es curaran”. Aquest retorn, junt a la incomoditat que els desperta la companyia de l’Anderer, són uns episodis intolerables en una població que vol girar l’esquena i deixar-se dur per una rutina quasi vegetal.

Una malla d’odis covats, ressentiments i pactes escabrosos d’un poble menut que són perfilats amb un dels grans dons narratius de Philippe Claudel, la frase curta i dessecada, sense descartar el lirisme i la sensualitat, un ungüent del protagonista per afrontar l’escriptura que li dicta el record. El llenguatge és un element clau de L’informe de Brodeck, pels noms abolits, per les giragonses de l’idioma per referir-se als passatges més transcendents. La fredor descriptiva conviu amb comparacions visuals, propícies també al simbolisme. D’un “llaví leporí surten uns sons esmicolats com la carn picada”, un tros de mantega és “embolicat amb paper de cera que va fer un soroll d’ales de tòrtora”. En un clima de sospita permanent, obsedit per tancar les boques d’uns habitants còmplices del crim i esporuguits, el capellà guarda els secrets com “l’home claveguera”. I és en l’hora del capvespre quan s’espesseeix la llum, “plena d’amenaces i de sobreentesos”.

Hi ha una narrativa que es recrea —amb una atracció indissimulada i sàdica— en les diferents tonalitats del mal, com és la delectació en la perversitat de Jonathan Littell. L’esperit de revenja i la intenció de tornar els colps és el motor de les novel·les de Michel Houellebecq. Com a contrapartida, en les aventures de la família Malaussène de Daniel Pennac s’aborda sense complexos la recerca de la felicitat i es manté intacta la fe en els aspectes més bondadosos de l’ànima humana. Però com deia Chesterton, la pau i la plenitud que s’assoleix en el país de les fades penja d’un fil, més prim i trencadís del que sembla a primera vista. Per a l’alcalde que vigila les alteracions de la població en L’informe de Brodeck, els porcs gegantins del seu estable representen la bestialitat plàcida, el desig d’omplir-se el ventre a qualsevol preu sense detindre’s en preguntes, ni tampoc en remordiments una volta que ja s’ha saciat la fam. El protagonista, en canvi, aposta per remenar en el passat i acostar-se a la veritat: malgrat el dolor de les revelacions, una mena d’expiació per entrar en el seu particular país de les fades, conscient que “en la memòria no hi pots manar. Només de vegades pots adormir-la una mica”.

 

Posdata, 5 de desmbre 2008