Vides petites, coses vistes

En la millor tradició de la narrativa nord-americana, James Salter retrata un editor que coneix el glamur, conquestes amoroses i l’ofensa de les derrotes. “Això és tot” és un àlbum de personatges, històries i inesborrables imatges.

 

John Williams Stoner Trad. Albert Torrscasana Ed. 62, 2012

John Williams
Stoner
Trad. Albert Torrscasana
Ed. 62, 2012

Hi hagué un moment en la segona part del segle XX en què semblava que per a la novel·la no hi havia espai –ni concessions— més enllà del col·lapse existencialista, la trituradora de l’avantguardisme o la narrativa més ideologitzada. Però el protagonista de Stoner (1965) ve a certificar, més aviat, el contrari. Amb una estructura clàssica i una prosa sense exclamacions —travessada per un flux constant i fragments lluminosos—,  John Williams ens ofereix l’existència grisa i anodina d’un home qualsevol, un fill de grangers que descobreix la passió per la literatura com una autèntica taula de salvació on agafar-se en les nombroses derrotes que pateix. Davant un matrimoni fracassat, una filla que es replega cap a les tenebres de l’alcohol, o les trampes i l’hostilitat sàdica a què el sotmet l’acadèmia quan és professor universitari, Stoner pareix sovint ben a prop de la rendició. Ara bé, el que sorprén —i captiva— és la capacitat de resistència que manifesta des d’un estat quasi letàrgic i abnegat, una mena d’escut silenciós amb què suportar els embats i les difícils proves del pas dels anys.

Moltes històries, personatges i tècniques narratives als EUA són descendents, més o menys directes, de Winesburg, Ohio (1919) de Sherwood Anderson. En aquesta novel·la fundacional George Willard és un jove periodista amb una presència clau i alhora difuminada, confident i observador involuntari de tot un seguit d’excèntrics, solitaris esverats d’una petita població rural que seran incapaços d’abastar el seu ideal de felicitat. Rostres solcats de desesperança, primitius, refugiats en el seu rancor silenciós: un rector presbiterià i tirànic que exigeix un senyal a Déu, un metge atemorit i fantasiós, un pintor que prefereix companyies imaginàries a gent real, hòmens i dones que veuen com el desig i l’idealisme s’extingeixen, abolits sense cap explicació convincent. Enmig de camps de maduixes i murs uniformes de dacsa, de capvespres d’una bellesa excessiva emmarcats per un sol agonitzant, a Winesburg, Ohio hi ha somnis no acomplits i llàgrimes de desencís. Ara bé, aquesta tensió continguda mai esclata en tragèdia irreparable, tot és insinuat amb el·lipsis i seqüències estàtiques, ja que els personatges no es poden permetre el luxe d’odiar, és més senzill mirar endavant —amb gest indiferent— i oblidar.

Sherwood Anderson Winesburg, Ohio Trad. Francesc Parcerisas Viena 2009

Sherwood Anderson
Winesburg, Ohio
Trad. Francesc Parcerisas
Viena 2009

Això és tot de James Salter està confeccionada, també,  a base de petits quadres que van formant un dibuix més gran. Un corrent cabalós i ferm que recull imatges i fragments de vida, personatges que entren i ixen de la novel·la sense sotracs, mentre la línia del temps avança inexorable. El protagonista que uneix aquests traços dispersos —retalls i minicontes— és Philip Bowman, un home que en tornar del Pacífic en la II Guerra Mundial decideix treballar d’editor i descobrir com funciona un món de calculades estratègies, vanitats i traïcions. En aquest sentit, destaquen els retrats d’agents literaris amb assajades maneres de farsant, un editor que ha perdut als seus en la guerra i que no té límits morals amb el que ha de publicar, dones de rialla voraç i d’elegància fatigada que han de passar per humiliacions inesperades, com el fet que un cambrer paternalista els negue —per si de cas— una altra copa.

Bowman viurà, com a protagonista i espectador, matrimonis i relacions que descriuen una corba declinant, de l’eufòria al desengany i la frustració, una competició d’infelicitats creuades. Famílies que després de grans expectatives —diners i molta autoindulgència— emprenen una deriva indeturable, deutes i alcohol barat. Bowman participa en aquesta batalla com un romàntic que no perd la fe en l’amor, malgrat que hi ha un dia en què has d’acceptar que és “la mateixa parella, el mateix llit, i en canvi ja no era el mateix”. James Salter rebla amb bons colps i imatges la successió contínua d’escenes que és Això és tot, aventures amb sexe impetuós que acaben en una habitació que a l’endemà és vulgar, sense encant, “amb petons a les mans, com si fos un sacerdot”. La pugna entre el present i el passat desatés, fins que els records irrompen, com “fotografies d’estiu que es començaven a cargolar”.

James Salter Això és tot Trad.Ferran Ràfols Empúries 2014

James Salter
Això és tot
Trad.Ferran Ràfols
Empúries 2014

Sentir-se en la meitat del camí, amb poder dins l’univers ferotge de les edicions, cultura i amics, i les portes obertes en qualsevol festa, escenaris on exhibir-se i fer autopromoció. Bowman sap que per cridar l’atenció tots tenen una llegenda sobre escriptors que desitgen fer pública: una nit amb Thornton Wilder parlant borratxos sobre Proust, sentir Auden amb sabatilles d’anar per casa mentre se serveixen martinis i Burdeus. Però també s’ha de saber en quin moment has de fer marxa enrere, com una periodista que per fer soroll vol contar draps bruts sobre Saul Bellow, i es troba amb una sentència inapel·lable: “les coses no van així, t’has de guanyar el dret a trair un escriptor important”.

Encara que hi ha un instant en la vida en què tot trontolla, per l’esgarrapada del dolor i la pèrdua, per la vulnerabilitat de les coses enganyosament sòlides i eternes. Bowman sent com una dona que ha begut més còctels dels que pot tolerar li revela que sempre serà guapo mentre tinga diners, un manament que no és, en absolut, un sarcasme. Això és tot té pinzellades de l’estil marca Hemingway, a més de personatges cheeverians, vençuts i que alhora atresoren una espècie de noblesa. La creença en el matrimoni i l’aurèola que desprenen els diners fan de Bowman, en ocasions, una criatura sorgida de Fitzgerald. I és cert que algun capítol d’Això és tot és una mica pàl·lid —com si s’haguera després del to i el ritme del conjunt—, o un viatge romàntic a Andalusia es converteix en una acumulació de tòpics rebregats. Però la sensació de conjunt funciona, una vibrant cadena de retrats i històries que, al llarg de les pàgines, conformen el dibuix complet —amb clarobscurs— de Bowman.

Quan el jove periodista puja al tren per abandonar Winesburg, Ohio, no pot pensar en qüestions transcendents que ha viscut al poble, sinó en coses insignificants: un fanaler, una dona alta i ben vestida amb la mirada perduda, un home que empeny amb desgana un carretó. Stoner accepta sense escarafalls ni protestes que després del dinar d’homenatge quan s’ha jubilat —imperativament—, els professors passen pel costat com si ja fóra un desconegut. De fet, malalt al llit, Stoner es llança una mena de retret: què t’esperaves, de la vida? I somriu amb posat irònic. James Salter fa conéixer a Bowman l’èxit, la fràgil convicció de seguretat, ferides i solitud, fins que descobreix que —més enllà d’un regnat enganyós i efímer— és preferible la companyia d’un vell amic sense alçar la veu ni incidir en aspectes delicats. Lleialtats, reptes, l’època gloriosa dels grans objectius, aquestes etapes s’allunyen i l’única certesa és que les forces són limitades: sí, això és tot.

 

Posdata, 6 juny 2014