Famílies jueves

Tres generacions de jueus, els Karnowsky, serviren a l’autor de literatura jiddish Israel Y. Singer per crear una novel·la on conflueixen les difícils relacions entre pares i fills amb els sotracs de la història.

 

En les memòries d’Isaac B. Singer assistim a les contradiccions i dubtes que viu un jove jueu a Varsòvia en el convuls —fatídic— primer terç del segle XX. Fill d’un rabí hassídic devot i bondadós, les preguntes assetgen el protagonista d’Amor y exilio mentre intenta allunyar-se d’un món arcaic i reclòs per tal d’accedir a la febricitat i les revelacions de l’edat adulta. La necessitat d’aconseguir respostes essencials davant qüestions com la creació, l’espiritualitat i les permanents mostres de crueltat —Primera Guerra Mundial, totalitarismes, antisemitisme, a més d’una gran part d’actes humans—, conflueixen en una batalla constant amb Déu que provoca fugides angoixades i retorns tortuosos a la religió. Ansiós per trobar idees a què aferrar-se, en aquells anys tumultuosos Isaac B. Singer se sent atret per una boira nihilista formada a partir d’un perillós còctel de lectures: Malthus, Schopenhauer, Nietzsche i Weininger incrementen la seua inseguretat, mentre es baralla amb la filosofia de Spinoza i escorcolla —assedegat— els secrets que atresora la Càbala. Lluites, descobriments i derrotes que també havia patit el seu germà major, Israel Yehoshua Singer, referent vital i àngel guardià d’un fràgil Isaac, però sobretot mentor tenaç i entusiasta que propiciarà la seua entrada en la literatura jiddish, autèntica taula de salvació amb què tots dos explorarien les ombres i els reptes d’una època ben incerta.

La familia Karnowsky d’Israel Y. Singer relata la història de tres generacions d’una nissaga que s’enfronta —com els germans Singer— als conflictes, llaços i disputes de la identitat jueva. David Karnowsky, després d’una discussió a la sinagoga per ser un seguidor dels escrits de Moses Mendelssohn, abandona el shtetl i es dirigeix a Berlín, on es converteix en un pròsper comerciant. Altiu i exigent, es debat entre les arrels i les creences o bé l’obligació de passar desapercebut fora de casa; fins i tot mira amb desdeny els jueus polonesos que arriben a la ciutat i no amaguen els seus orígens. El seu fill Georg, després d’una joventut esbojarrada, es converteix en un famós metge d’una clínica de maternitat, i després de nombroses aventures decideix casar-se amb la seua infermera, una alemanya “gentil”: una decisió que serà el detonant de la ruptura amb son pare. Al poc temps de nàixer Yegor, el tercer descendent dels Karnowsky, els nazis instauren el seu règim de terror i persecució de jueus, fins que la família decideix emigrar a Amèrica. Encara que Yegor ha quedat seduït pel discurs i l’estètica antisemita del Nou Ordre. Fidelitat a la tradició, assimilació i autoodi s’entrecreuen i col·lisionen amb violència en un mateix arbre familiar.

Israel Y. Singer traça bons retrats del clan Karnowsky, però el dibuix s’amplia també a altres jueus que més tard o més prompte apareixen en el nucli de la narració: estudiosos de textos sagrats, botiguers —l’incombustible i optimista Burak, un dels millors personatges—, jueus alemanys que pensen que l’onada antisemita no els encalçarà mai després d’haver servit molts anys el seu país, anarquistes i comunistes d’origen rus, fadrines que lligen sense descans novel·les romàntiques franceses, visionaris i precursors que no dubtaren a creuar l’Atlàntic i salvar la pell. De fet, La familia Karnowsky es deté en alguns episodis decisius i onerosos del segle passat, com la inflació del marc i el creixement del nazisme amb la consegüent emigració massiva cap als EUA. Instantànies del nou continent i canvis vitals que es veuen obligats a superar els protagonistes donen un aire d’epopeia a una narració que s’endinsa en el drama i en escenes sentimentals una mica ensucrades que, a hores d’ara, són les pàgines que pitjor han envellit. També és cert que aquests diàlegs apassionats eren freqüents en novel·les centreeuropees d’aquelles dècades —Stefan Zweig, Hans Fallada—, i responen a la recerca de lectors d’una literatura amb tants dèficits i obstacles com la jiddish.

La complexitat identitària jueva —adhesions i angoixes que causa als protagonistes— és el centre sobre el qual giren els cercles i les trajectòries dels protagonistes. Alguns capítols són vibrants, amb tensió ben mesurada, com el saló de debats i festes del director d’un dels diaris més influents de Berlín, on es produeix el duel —premonitori— entre un jueu llenguallarg i maliciós que dirigeix una revista satírica i Zerbe, un literat fracassat alemany amb grans pretensions artístiques que es convertirà en personatge clau de la tercera part de la narració. Elsa Landau, filla d’un metge altruista, esdevindrà l’exemple de jueva revolucionària que ho sacrifica tot —carrera, amor, vida privada— per una utopia. Els catecismes ideològics i el fanatisme desencadenen bona part de les accions de La familia Karnowsky.

Quan s’obria la porta de la casa dels Singer en el carrer Krochmalna de Varsòvia per escoltar els veredictes del pare en el Bet Din —sentències i consells que dictava el rabí—, els germans hi veieren desfilar parelles que exigien el divorci, estafadors, cridaneres venedores de mercat, vells amb barba i caftà sorgits de l’Antic Testament. Uns relats fascinants —de vegades quasi màgics— que més endavant es convertirien en literatura. Atrinxerat en el seu estudi, reb Efraim Walder anota sense descans manuscrits religiosos, pacient i amb somriure savi malgrat els tenebrosos presagis sobre el poble jueu: una mena de reconciliació i homenatge d’Israel Y. Singer amb son pare després de tantes discussions i incomprensió. Els personatges de La familia Karnowsky, malgrat propòsits de fugida, no poden distanciar-se del món que Isaac B. Singer rescatà de la devastació en A la llar d’un rabí, i són un antecedent en jiddish del que Henry Roth perfilà en anglés en Digueu-ne son sobre l’arribada a Nova York. Ara bé, tot i ser la mateixa, ja era una altra història.

 

Posdata, 7 novembre 2015