Retorn a la llar d’un rabí

No sé si totes les infanteses felices s’assemblen. Potser que en part sí, però la delicadesa extrema i l’amor expansiu amb què Soma Morgenstern usurpà aquests anys a la devastació del temps i de la història donen una empremta particular a aquestes memòries. A Galítzia oriental —aquell territori limítrof del vell i esgotat imperi austro-hongarés— es produïren les primeres vivències d’aquest escriptor jueu que, més endavant, atresoraria com a testimoni d’un paradís mític i irrecuperable. Després que el segle XX s’acarnissara de forma inusitadament cruel sobre aquell espai i el poble jueu, el somriure bonhomiós i nostàlgic de Soma Morgenstern ens trasllada a una època i uns personatges irrepetibles, d’una humanitat encomanadissa. Sense dubte, el rostre més oposat a l’horror i la barbàrie que acabaria per esborrar-ho tot.

Hi ha un desig obstinat de Soma Morgenstern perquè tot aquest passat no es diluïra en el dolor, que les llàgrimes no aigualiren la substància de la memòria. Instal·lat a Nova York com a exiliat perpetu, sobres i quaderns eren dipositaris de totes aquelles experiències exultants, enfebrades i tràgiques que trenen la seua autobiografia. En Huída y fin de Joseph Roth ens relata l’amistat amb aquest autor de personalitat fràgil i alhora autodestructiva, a l’igual que els esdeveniments d’aquella Europa suïcida d’entreguerres. La veneració artística i la passió melòmana els materialitzà en Alban Berg y sus ídolos, un recorregut —d’inconfusible estil vienés— per les figures més emblemàtiques que reverencià Morgenstern. En otro tiempo. Años de juventud en Galitzia Oriental és, sobretot, un homenatge a l’autoritat compassiva, profundament generosa de son pare, i una mena de pregària pels seus que foren brutalment aniquilats: el germà Moses que morí a Buchenwald, la seua germana Helena assassinada a Auschwitz i sa mare, a l’edat de huitanta-dos anys, al camp de Theresienstadt.

Però les comportes de l’horror són tancades expressament en el llibre En otro tiempo. A banda d’alguna referència puntual —com és l’escopinada de l’autor al riu que passa per Kishinev, la capital de Besaràbia on s’havien produït sanguinaris pogroms— la mirada del xiquet Soma Morgenstern als pobles de Galítzia per on vagarejà és d’una estima desbordant, indeturable. És el món de les comunitats jueves —la shtetl— que s’estenia des dels països bàltics fins als Balcans i que ha recollit Claudio Magris en Lejos de dónde. Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental, una guia literària útil i detallada si prescindim de la càrrega acadèmica fatigant d’aquest assaig. Tot un univers de petites narracions, d’absència de maldat i sers adorables, d’estampes retingudes i a punt d’esvair-se conformen l’entramat d’En otro tiempo.

El fet que son pare Abraham Morgenstern treballara com a administrador de diverses hisendes agrícoles obligà la família a exercir un nomadisme continu pels pobles galitzians. De ben menut l’autor coneixerà escoles ucraïneses i poloneses segons travessaren les fronteres vagues de l’imperi. Però serà en la lectura del Pentateuc i del Talmud on s’activarà una atracció per les lletres i el coneixement que l’acompanyarà sempre. La preparació del Shabat, la festa de Hoshana o bé els càntics dels Dies Solemnes ens acosten a una religiositat gojosa, encalmada, cohesionadora de la família i també signe identitari.

Mentre cavalca com un cosac per aquests paisatges idealitzats pel record, Soma Morgenstern absorbeix tota una varietat de sentiments associats als cicles de la natura. Rivalitats, desenganys, pactes i confidències amb germans i amics, o bé les descobertes abruptes de l’amor s’enllacen amb tot un seguit d’actors consignats amb tacte fervorós: un sastre narrador consumat d’històries hassídiques, apòstols farsaris, músics ambulants o la història d’un oncle que s’enamorà d’una jueva sefardita de Sarajevo mentre defenia la ciutat dels atacs turcs. Contes de fades que amanyaguen els primers anys de l’autor.

Però aquesta sensació de seguretat també té el seu revers; tal i com l’adverteix un familiar, els xiquets feliços són també els més vulnerables. Aquest procés per desfer-se de l’ambient cotonós i plàcid de casa és un dels episodis àlgids d’aquesta autobiografia, ja que el jove Morgenstern s’adona que ha de distanciar-se d’aquest protectorat —confortant i opressiu— si vol tirar endavant els seus projectes. La segona part d’En otro tiempo se centra en els estudis de batxillerat a la ciutat de Tarnopol. Les revelacions de les primeres lectures, l’interés per la filosofia i la música determinen un autodidacta voraç. Unes inquietuds que es concretaran en un ateisme rebel just en el moment que son pare —el millor personatge d’aquestes memòries— mor en un accident. Una culpa angoixant, la voluntat de girar l’esquena a la religió i l’assumpció de nou de la fe estan seqüenciats amb fermesa narrativa; una complexitat vital que contrasta amb alguns passatges una mica massa vaporosos.

A la ciutat de Tarnopol Soma Morgenstern llig versos de Heine, es deixa seduir pels debats i propostes del sionisme i sap aprofitar l’ascendència dels bons professors amb un agraïment oblidat en l’actual escala de valors. Atrapat per les tensions i recompenses que provoca l’art, les representacions de teatre jiddisch són descrites amb una efusivitat creixent. L’inici de la Primera Guerra Mundial posa punt final a unes pàgines que ens dibuixen un lleu somriure; quasi el mateix que emergia en Isaak Babel, enmig dels estralls bèl·lics, en observar la serenor amb què un jueu s’endinsava en el Shabat. El llegat de Soma Morgenstern està erigit —malgrat la desolació— des de la gratitud i la pietat. Una dàdiva exemplar per als temps que corren.

 

Posdata, 13 gener 2006