Etiqueta: Cartes

Reserva de memòria

És ben cert que Josep Pla fou el primer responsable —hàbil i visionari— a l’hora de crear-se un personatge literari a la seua mesura. El que ja costa una mica més d’entendre és la facilitat amb què generacions de lectors…

Hannah Arendt i Mary McCarthy en el túnel del segle XX

Dos llibres, un de correspondència i un altre d’entrevistes, ens ajuden a traçar l’autoretrat d’aquestes escriptores, i també d’acostar-nos a l’Amèrica i l’Europa que conegueren des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada dels anys setanta.…

Les batalles de Saul Bellow

L’edició d’una antologia de cartes de Saul Bellow (1915-2005) permet endinsar-nos en l’entramat més íntim de l’autor de “Herzog”: amics i enemics, matrimonis, separacions, tempestes amb les idees i una voluntat pugnaç per ser escriptor.   Ben avançada la malaltia…

Rialles tristes a Berlín

L’alegria irresponsable amb què els alemanys es dedicaren a linxar la República de Weimar és un fet davant el qual, hui per hui, encara no acabem de reaccionar, incrèduls. Un país dislocat i humiliat després de la Gran Guerra —travessat…

Felicitat entre malsons i esperits

Henry James digué de l’obra de Stevenson (1850-1894): “il·luminà un costat de la Terra, i era ell tot sol una província de la imaginació. Sense ell som més petits i persones més mediocres”.   Ja se sap que els escriptors…

Un duet amb maneres de Big Band

Una història de l’edició abans i després del franquisme, picabaralles i projectes, xafarderies i agudes observacions: una complicitat extrema —amb grans batalles literàries incloses— entre Mercè Rodoreda i Joan Sales a través d’una correspondència que conté, també, dos magnífics autoretrats.…

Xammar a l’ombra de Pla

L’ordre inestable sorgit de la I Guerra Mundial, la inflació alemanya, la dictadura de Primo de Rivera: Eugeni Xammar i Josep Pla es conegueren en una època tumultuosa, d’inquietants presagis, apassionant per a exercir el periodisme. Una etapa febril que…

Flors i sagetes al jardí

Les cartes que adreçà Armand Obiols (1904-1971) a Mercè Rodoreda permeten reconstruir la relació que mantingueren en els anys d’exili, a més d’assistir als consells i les observacions literàries que Obiols feia habitualment a l’autora de “La plaça del Diamant”.…