Philippe Sollers (Bordeus, 1936) ens acosta a la revolució artística i interpretativa sorgida de l’estructuralisme i altres tribus: fum i soroll, noms idolatrats que marcaren una època i una vanitat napoleònica conflueixen en aquesta narració memorialística. Poques tradicions literàries…
Després de “Bosc endins” i “Matèria obscura”, Valentí Puig continua aquesta sèrie amb “Rates al jardí”, un dietari que fluctua entre l’àncora de la memòria i la inconsistència del dia a dia: un autoretrat moral i íntim d’una intensitat esfereïdora.…
“No hi ha cap poeta ni escriptor que vulga ser l’únic en la història de la literatura; però quasi tots desitgen ser l’únic viu i, sincerament, molts d’ells creuen que el seu desig els ha estat concedit”. Amb la mà…
Ivan Klíma (1931) reflexiona en el recull d’escrits “L’esperit de Praga” sobre els totalitarismes, incerteses i reptes de la llibertat, memòria i literatura. L’ombra del segle XX en la biografia de l’escriptor i de la seua ciutat. Poc temps…
Joachim Fest, responsable de la prestigiosa secció cultural del Frankfurter Allgemeine entre els anys 1973 i 1993, evocà poc abans de morir en “Jo no. Memòries d’infantesa i joventut” el que representà per a la seua família oposar-se al xantatge…
Joan F. Mira ha estat guardonat amb la Medalla de la Universitat de València i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Aquest recorregut per la seua obra narrativa i assagística, on destaca la passió per la ciutat de València i pel…
Adam Zagajewski visqué, a partir dels dihuit anys, en un dels barris de Cracòvia que havien quedats suspesos en el temps, coberts per capes de brutícia i desencís. S’hi havia traslladat per estudiar psicologia en la dècada dels seixanta; a…
De totes les fotografies del comte Lev Nicolàievitx Tolstoi hi ha un fet que no varia en cap dels nombrosos retrats: mai no somriu. Ni la més lleugera intenció per destensar i ablanir el gest. Només en una d’elles se’l…
En les parcel·les tan ben delimitades —i defensades— de qualsevol literatura, sempre s’ha d’agrair com una dàdiva una aposta diferent, una mirada inquieta i agosarada. A principis de la dècada dels noranta Martí Domínguez es féu present en el periodisme…
Dos llibres, un de correspondència i un altre d’entrevistes, ens ajuden a traçar l’autoretrat d’aquestes escriptores, i també d’acostar-nos a l’Amèrica i l’Europa que conegueren des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada dels anys setanta.…