Categoria: Posdata

En els jardins de Txékhov

El to afable, trist i rialler amb què el vell i malalt professor d’”Una història avorrida” relata les seues peripècies ens trasllada als millors personatges que creà Txekhov, un dibuix cristal·lí i exemplar de la natura humana.   Contrariada i molesta…

Crítics, poetes i lectors

Les cartes que es creuaren Joan Ferraté i Jaime Gil de Biedma entre 1957 i 1988 perfilen dos magnífics retrats, fascinació per la poesia i la crítica a més d’un detallat mapa literari de l’època.   Amb el seu habitual…

Combats i renúncies en Evelyn Waugh

A l’estil d’una novel·la de campus britànica, aquest autor satíric recollí en l’autobiografia “Una educación incompleta” els episodis que marcaren la seua formació abans de convertir-se en escriptor.   Per la Fortuna, una dama excessivament difamada! Amb aquest brindis tan…

Els escenaris de Robertson Davies

Les trilogies de Salterton, Deptford i Cornish de l’escriptor canadenc Robertson Davies (1913-1995) ens acosten a un autor posseïdor d’una gran cultura, hàbil en el retrat i en la creació de trames sorprenents que desprenen una inextingible passió per narrar.…

Un duet amb maneres de Big Band

Una història de l’edició abans i després del franquisme, picabaralles i projectes, xafarderies i agudes observacions: una complicitat extrema —amb grans batalles literàries incloses— entre Mercè Rodoreda i Joan Sales a través d’una correspondència que conté, també, dos magnífics autoretrats.…

L’últim capítol de Sándor Márai

El novel·lista hongarés Sándor Márai (1900-1989) visqué els sotracs del segle XX, la invasió alemanya i l’inici de la dictadura comunista. Exiliat des del 1948, els seu últim volum del dietari recull l’etapa final als EUA i l’adéu definitiu: agudesa…

Elefants, paraigües i gerres de cervesa

A ben pocs escriptors se’ls pot aplicar el binomi d’innocència i saviesa amb la mateixa rotunditat que a Gilbert Keith Chesterton. Aquest àngel voluminós, de rialla sonora i moviments maldestres, fou autor d’exaltades biografies —tan generoses i enfervorides com encertades…

Els exilis d’Emili Gómez Nadal

Un Joan Fuster incisiu i brillant —com en moltes pàgines de la seua correspondència— retratava en una carta a Sanchis Guarner la mediocritat embafosa del clan Casp-Adlert a través d’uns versos de Bernat i Baldoví: “Nosostros somos… solo los buenos/…

Gaziel i el món d’ahir

En “Tots els camins duen a Roma” el periodista Gaziel reconstruí els seus primers anys a Barcelona, una ciutat que es desvetlava amb el canvi de centúria. Episodis íntims i commocions socials, narracions i retrats que assalten la memòria de…

Retorn a la llar d’un rabí

No sé si totes les infanteses felices s’assemblen. Potser que en part sí, però la delicadesa extrema i l’amor expansiu amb què Soma Morgenstern usurpà aquests anys a la devastació del temps i de la història donen una empremta particular…