Categoria: Posdata

Humans i altres espècies

Amb “Els viatges de Gulliver” per illes estranyes i terres ignotes, Swift ideà uns personatges fantàstics que, en el fons, li serviren per carregar les tintes amb un retrat sense concessions de la natura humana.   Quan dóna per acabat…

Un lector entusiasta

Pietro Citati (Florència 1930) ha practicat els principals gèneres que giren al voltant de la crítica: biografies, estudis assagístics o articles en premsa on una gran varietat d’autors són sotmesos al seu escrutini des de la passió per la literatura.…

En els jardins de Txékhov

El to afable, trist i rialler amb què el vell i malalt professor d’”Una història avorrida” relata les seues peripècies ens trasllada als millors personatges que creà Txekhov, un dibuix cristal·lí i exemplar de la natura humana.   Contrariada i molesta…

Crítics, poetes i lectors

Les cartes que es creuaren Joan Ferraté i Jaime Gil de Biedma entre 1957 i 1988 perfilen dos magnífics retrats, fascinació per la poesia i la crítica a més d’un detallat mapa literari de l’època.   Amb el seu habitual…

Combats i renúncies en Evelyn Waugh

A l’estil d’una novel·la de campus britànica, aquest autor satíric recollí en l’autobiografia “Una educación incompleta” els episodis que marcaren la seua formació abans de convertir-se en escriptor.   Per la Fortuna, una dama excessivament difamada! Amb aquest brindis tan…

Els escenaris de Robertson Davies

Les trilogies de Salterton, Deptford i Cornish de l’escriptor canadenc Robertson Davies (1913-1995) ens acosten a un autor posseïdor d’una gran cultura, hàbil en el retrat i en la creació de trames sorprenents que desprenen una inextingible passió per narrar.…

Un duet amb maneres de Big Band

Una història de l’edició abans i després del franquisme, picabaralles i projectes, xafarderies i agudes observacions: una complicitat extrema —amb grans batalles literàries incloses— entre Mercè Rodoreda i Joan Sales a través d’una correspondència que conté, també, dos magnífics autoretrats.…

L’últim capítol de Sándor Márai

El novel·lista hongarés Sándor Márai (1900-1989) visqué els sotracs del segle XX, la invasió alemanya i l’inici de la dictadura comunista. Exiliat des del 1948, els seu últim volum del dietari recull l’etapa final als EUA i l’adéu definitiu: agudesa…

Elefants, paraigües i gerres de cervesa

A ben pocs escriptors se’ls pot aplicar el binomi d’innocència i saviesa amb la mateixa rotunditat que a Gilbert Keith Chesterton. Aquest àngel voluminós, de rialla sonora i moviments maldestres, fou autor d’exaltades biografies —tan generoses i enfervorides com encertades…

Els exilis d’Emili Gómez Nadal

Un Joan Fuster incisiu i brillant —com en moltes pàgines de la seua correspondència— retratava en una carta a Sanchis Guarner la mediocritat embafosa del clan Casp-Adlert a través d’uns versos de Bernat i Baldoví: “Nosostros somos… solo los buenos/…