Etiqueta: dietari

Katherine Mansfield o la felicitat esquiva

L’escriptora neozelandesa traslladà als seus contes una atmosfera inquietant, opressiva, on els conflictes apareixen sempre embolcallats d’una espessa boira, diluïts en l’atractiu de l’enigma i de l’equívoc. Combats i renúncies d’unes criatures presoneres dels seus somnis.   En els Diaris de…

Villatoro: diplomàcia i esgrima al despatx

Vicenç Villatoro consignà un any de l’etapa en què fou director general de Cultura a Catalunya: batalles polítiques, perfils de personatges públics, notes sobre literatura i reflexions morals es donen cita en un dietari que conté tots els atractius del…

Lligams i opcions en Valentí Puig

Després de “Bosc endins” i “Matèria obscura”, Valentí Puig continua aquesta sèrie amb “Rates al jardí”, un dietari que fluctua entre l’àncora de la memòria i la inconsistència del dia a dia: un autoretrat moral i íntim d’una intensitat esfereïdora.…

Neguits i llum en les hores baixes

En una de les primeres anotacions del seu dietari, Guillem Simó (Palma, 1945-2004) s’adscriu sense concessions a la divisa esquerpa d’Ovidi: “No és amb inspiració, no és amb art, que he compost aquests versos. El tema s’inspira en els meus…

L’últim capítol de Sándor Márai

El novel·lista hongarés Sándor Márai (1900-1989) visqué els sotracs del segle XX, la invasió alemanya i l’inici de la dictadura comunista. Exiliat des del 1948, els seu últim volum del dietari recull l’etapa final als EUA i l’adéu definitiu: agudesa…

Els exilis d’Emili Gómez Nadal

Un Joan Fuster incisiu i brillant —com en moltes pàgines de la seua correspondència— retratava en una carta a Sanchis Guarner la mediocritat embafosa del clan Casp-Adlert a través d’uns versos de Bernat i Baldoví: “Nosostros somos… solo los buenos/…

Botins i pèrdues en el pas dels dies

Ferran Garcia-Oliver consigna en “El vaixell de Genseric” les impressions del període 2004-2005. Moments lírics, reflexions sobre política domèstica o els fets més impactants d’aquells anys es combinen amb apunts literaris en una mena d’autoretrat intel·lectual.   En un territori…

Montanelli en tots els fronts

En “Cuentas conmigo mismo. Diarios (1957-1978)”, el periodista Indro Montanelli anotà les impressions del tracte quotidià amb polítics, empresaris i escriptors de l’època. Una visió intel·ligent, divertida i apassionada d’una sempre convulsa Itàlia.   Gaetano Afeltra, redactor en cap del…

Avantatges de no tindre pressa

Amb la publicació de dos quaderns, “Diarios (1999-2003) i (2004-2007)”, Iñaki Uriarte ha irromput, sense fer soroll, amb una proposta autobiogràfica que conté els principals atractius del gènere: humor, agudesa, intel·ligència literària i un bon autoretrat.   Solitari i punxegós…

Mètodes i infidelitats en J. M. Castellet

Mentre treballava sobre l’obra de Josep Pla el 1973, el crític J. M. Castellet (1926-2014) escrigué un dietari —rescatat en l’última etapa de l’autor— que conté impressions sobre literatura, retrats d’escriptors i l’ambient efervescent i opressiu dels últims anys del…