Categoria: Posdata

I Arcadi Espada descobrí Josep Pla

A partir d’una lectura que pretén ser provocadora i ben original, Arcadi Espada traça un retrat de Josep Pla que es converteix en una aproximació incompleta, poc reeixida i una mica cubista, de l’autor d’El quadern gris.   Un dels…

L’home comú de Philip Larkin

Els versos de Philip Larkin (1922-1985) representen un autoretrat càustic, descarnat i lúcid, a banda d’una mirada implacable de la societat anglesa de postguerra, tal i com demostra “Finestrals”, l’últim dels seus poemaris que podem llegir en versió de Marcel Riera.…

Vides petites, coses vistes

En la millor tradició de la narrativa nord-americana, James Salter retrata un editor que coneix el glamur, conquestes amoroses i l’ofensa de les derrotes. “Això és tot” és un àlbum de personatges, històries i inesborrables imatges.   Hi hagué un…

Les lliçons de Lampedusa

Junt a uns minuciosos retrats i la Sicília recreada en “El Gattopardo” —excel·lent la traducció de Pau Vidal—, Lampedusa (1896-1957) fou un gran lector tal i com demostrà amb “Shakespeare”.   Els preceptes i lleis que s’apliquen a la literatura…

Les vides de Philip Roth

Acaba d’anunciar que deixa d’escriure i que no concedirà més entrevistes, com si es tractara d’un personatge d’”Elegia”  —una narració en què es reflexiona sobre la vellesa, la memòria i la mort—. Una bona ocasió per recórrer part de l’obra…

Un testimoni captiu

Amb la invasió de Polònia per alemanys i soviètics, Jan Karski (1914-2000) ingressà en la resistència del seu país i actuà de correu amb el govern de l’exili. Una narració trepidant i un document esfereïdor conflueixen en Història d’un Estat…

El paisatge familiar de John Mortimer

Un testament amb un hereu inesperat o l’especulació immobiliària del camp anglés són els detonants de dos novel·les de John Mortimer (1923-2009). Narracions on predomina l’humor, personatges ben perfilats i algunes mossegades de sàtira política i cultural.   En alguna…

Rússia heroica i en veu baixa

Mentre que Lérmontov (1814-1841) creà una versió russa del protagonista romàntic en “Un heroi del nostre temps”, Anton Txékhov (1860-1904) optà en “La meva vida” per les peripècies d’un home que pretén fugir d’etiquetes com la fama i l’honor.  …

Flors i sagetes al jardí

Les cartes que adreçà Armand Obiols (1904-1971) a Mercè Rodoreda permeten reconstruir la relació que mantingueren en els anys d’exili, a més d’assistir als consells i les observacions literàries que Obiols feia habitualment a l’autora de “La plaça del Diamant”.…

La llengua salvada d’Amos Oz

En “Una història d’amor i de foscor” conflueixen les vivències d’infantesa i joventut d’Amos Oz amb les vicissituds històriques i humanes de la creació de l’Estat d’Israel. La tragèdia es fa compatible amb l’humor i la tendresa en aquestes vibrants…